Els oblidats

Al País Valencià no hi ha música en valencià. O almenys açò és el que intenten aparentar. La nostra cultura musical, si es que n'hi ha, es basa en repertoris inoblidables de Julio Iglesias y el Paquito el Xocolatero (versió King Africa, és clar). Eixa és la imatge oficial, assumida per la població. Durant anys un torrent de folklore barat, provocat per tendències polítiques corruptes i interessades, ha transformat la societat valenciana fins a la total assumpció d'aquesta cultura induïda.

Ni tan sols a aquest folklore barat i coent té cabuda un fet cultural totalment marginat pel nostre govern totalitari: la música cantada en valencià. Mentre la Generalitat proposa nous evangelis per a la defensa de l'idioma com el "valencià naturalment" (versió 2.0 del "valencià, clar que sí"), ignora, no a sense saber-ho, el variat panorama cultural cantat en el nostre idioma.

Grups coneguts com Obrint Pas, La Gossa Sorda o Sva-ters han hagut de desimboldre's de manera underground per tindre èxit. Encara així, Obrint Pas, per posar un exemple, ja fa tours per Europa i encapçala llistes de vendes. És increïble que siguen més coneguts a Alemanya que al País Valencià. I que fa el govern de la Generalitat, cavallers templaris de la defensa de l'idioma? Absolutament res.

Si només es dedicara a no fer res, la situació encara seria acceptable, però no contents amb la total ignorància, les institucions oficials boicotegen d’amagat les poques manifestacions públiques que es poden fer d’aquesta cultura. Amb l’excusa del catalanisme i la subversió, Rita i companyia han intentat clausurar nombroses vegades el festival en commemoració del 25 d’abril, i fins i tot encobreixen els atacs feixistes que tots els anys es produeixen per aquestes dates. La prohibició de la llibertat d’expressió, arma pròpia de totalitarismes feixistes, torna a esgrimir-se.

Músics en valencià de la talla d’Al Tall o Miquel Gil, amb components d’altres grups, es tancaren a la cafeteria del Palau de la Música l’any passat com a protesta del nul suport de la Generalitat. Foren “amablement” desallotjats per la policia. Així funciona aquesta insostenible situació. Però ningú se n'adona: per a la població no són més que un grup de catalanistes que no saben el que volen. Una mostra més que el País Valencià, paraiso de las artes y las ciencias, s’endinsa cada vegada més en una estrepitosa incultura.